dijous, 31 de juliol de 2008

On ets?

Ella baixava per l'escala. Ell pujava per l'ascensor. Les seves vides es van creuar i la felicitat se'ls va quedar al replà.

5 comentaris:

Helènic Glauc ha dit...

És bo. M'agrada molt. JO també escric. Et continuaré llegint. Una salutació!

Mercè ha dit...

Gràcies!!! Sempre és bo que et llegeixin. Encoratja a seguir escrivint. Fa poc que he començat el blogg i amb les vacances l'he abandonat una mica.

Susanna ha dit...

Jo no escric, però llegeixo. Està bé això del replà. Sempre poden trobar-se allà. El problema és el de sempre, saber que és allà on eren feliços i ser capaços de trobar-s'hi. Comunicació, vaja.

Mercè ha dit...

Realment, Susanna, comunicació és el que falta. Comunicar-se i saber riure.
I si la comunicació era al replà i va caure pel forat de l'ascensor??? Què difícil tot, oi?

piteira ha dit...

He volgut mirar enrere en el teu blog i, ves per on, he trobat aquesta perla.
M’ha agradat molt.