dimecres, 6 d’agost de 2008

AGOST


La ciutat sembla més gran amb els carrers buits. Al matí, ben d'hora se sent piular alguns ocells i el xerric d'algun autobús que frena. I jo passejo gaudint d'un silenci que gairebé fa mal de sentir. Mentre, la gent es socarrima en un petit tros de sorra esperant torn per endinsar-se al mar. D'altres fan cua a la carretera sota un sol que acabaran odiant, rostits , dins del seu cotxe. El terra bull cap a migdia i la humitat s'enganxa com un tel llefiscós. Aleshores marxo a casa, tanco una mica les persianes tot deixant viatjar algun cop d'aire perdut a la ciutat i em submergeixo en la vida d'altres en forma de llibre. I em crec protagonista de les històries que visc des d'un full ple de lletres. I al vespre, quan el carrer encara crema, però el sol ja baixa torno a sortir a veure el món des del meu got d'aigua amb gas. I em torno a meravellar de com ha crescut la meva ciutat amb els carrers buits.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'agrada com expliques un dia d'estiu a Barcelona. Continua!!!!

Mercè ha dit...

Gràcies!!! Et conec?