dijous, 28 d’agost de 2008

Normalitat???



Avui he rebut el mail d'un molt bon amic ( va per tu Davidoff) . Em desitjava un feliç retorn a la normalitat (sempre desitja coses bones, però aquesta no sé si ho és...). Tinc clar que la normalitat és està vivint com ara, a les vacances, fent el que el cos, la ment i l'anima et demanen en cada moment. LLevar-me d'hora perquè és el que vull, no perquè ho digui l'enemic número ú sonant com un boig i clavant-me un ensurt de mort quan encara no he estat capaç d'obrir els ulls. Sortir al carrer quan encara no hi gaire gent, llegir el diari tranquil·lament mentre prenc un cafè, passejar, escriure, tenir els amics i la família a prop, allargar les nits sense angoixa, jugar a cartes, respirar aire nou cada dia, escoltar música i cantar, cuinar cantant, fer una becaina al sofà mentre la veu de la televisió es va afluixant fins a desaparéixer del tot, llegir fins que els ulls em plorin, el plaer de no fer res de res mentre miro el temps com passa (si us hi fixeu bé i us entreneu, us juro que el veureu passar i camina lentament, per cert).
Els dies són més curts així, quan passen com tu vols. Sembla que hagi de ser al contrari, oi? Sembla que com més correm i com més coses fem el temps passi més lleuger. Doncs no. Per què si no les vacances se'ns fan tan curtes a tots i els dies feiners sembla que no acabin de passar mai? Els dies tenen més hores durant l'any que durant les vacances. Segur. Quina estafa!!!