dimecres, 3 de setembre de 2008

Aigua

Un cop descobert que l'aigua mulla, només li quedava saber per què no agonseguia guardar-la entre les mans. I buscava com tocar-la i esbrinava què hi havia sota aquell misteri transparent i bellugadís que agraïa el contacte i també el defugia sense miraments.
Ella tenia nom d'aigua salada i, malgrat els esforços per retenir-la, mai no aconseguia que es quedés amb ell. I es quedava xop de desesperança tot esperant de nou que qualsevol onada la portés al seu costat.

2 comentaris:

virginia ha dit...

Molt bonic el microconte del mar...
Per pensar, per sentir, per viure...
Segueix que et llegeixo
Virgínia

Mercè ha dit...

Gràcies guapa!!!