diumenge, 21 de setembre de 2008

Lectura perillosa



He llegit "Una lectora poc corrent" d'Alan Bennett. Molt agut i divertit. M'ha fet somriure, riure i també pensar (mal costum, això de pensar!!!!. Un vici que no em trec...). No explicaré l'argument per no treure màgia a qui l'estigui llegint o el vulgui llegir, però us avanço que diu veritats sobre el fet de la lectura i de l'escriptura i el "perill" que representa pels que tenim aquest hàbit tan poc habitual: en qualsevol moment podem desentendre'ns de la resta de coses i deures que ens envolten.



Aquí en teniu un fragment:



"De tota manera, tot i que la lectura li resultava absorbent el que XXX no s'havia esperat era el grau fins al qual va buidar-la d'entusiasme per cap altra cosa....
Per tedioses que fossin les seves obligacions l'avorriment mai no hi havia tingut cabuda. Era el seu deure, i quan obria l'agenda cada matí, mai no havia estat sense interès o expectació.
Ara ja no. Ara contemplava la implacable progressió de tasques que es prolongava anys i anys en el futur, exclussivament amb por... Tot d'una, tot plegat s'havia convertit en una càrrega.
-La senyora està cansada -va dir la minyona...


Però no era això. Era el fet de llegir, i a vegades desitjava no haver obert mai cap llibre ni haver entrat mai en altres vides. Allò l'havia malacostumat. O desacostumat de tota la resta, si més no."


Els qui em coneixeu una mica en podeu treure les pròpies conclusions i entendre, una mica més, perquè m'agrada inventar històries i imaginar-me altres vides i altres móns. No és que m'oblidi de la gent, ni de la feina, ni de res del que estimo. És només que em transporto a llocs que desconec i em transformo en persones que no sóc. Difícil, oi?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

MISS TOTEM
Primera visita primer comentari !
Faig part d'aquest mena de gent que ens agrada llegir i que ens teletransportem al mon de l'imaginació. I per que no ? D'altres ho fan beguen, o fumant per que no ho podriem fer a traves de la lectura ? L'avantatge de la lectura és que tu controles l'inici i el final del viatge. I aixo és un poder inestimable !!!

Mercè ha dit...

Benvinguda! Si. Tens raó. És un gran poder i si no controles, el màxim que et pot passar és que et plorin els ulls.Però la felicitat que produeix és ben real i bona per la salut mental. Per cert, tu entres al bloc de la Flàvia? Em sona haver llegit això de Miss Totem.

Anònim ha dit...

MISS TOTEM:
Si podem dir que he entrat al teu blog gracies al blog de la flavia. Em permeto xafardejar els blogs dels qui deixeu comentaris !
El problema que tinc és que em falta temps per llegir vos a tots ! I quan veig que hi ha tanta gent que escriu, acabo amb la conclusio seguent : deu ser una necessitat per l home d'expressar se no! jo tambe tinc un blog pero nomes amb dues entrades. No se, escriure en els blogs dels altres m agrada molt pero no se per que escriure en el mon em cohibeix !!!! que en som de rares les persones !