dijous, 9 d’octubre de 2008

Tardor

Ara que els dies es fan més curts, és com si et robessin una mica el temps i la vida. Sortir al matí quan és de nit i tornar que ja és fosc. Els peus es tornen de plom i sembla que et vulguin tancar a casa i el cos no els vol obeir perquè li queda el regust del sol damunt la pell. I la pell, encara bruna, nega la pluja que cau de tant en tant i es nega a dur paraigua, jersei i impermeable. S'aferra als dies llargs i a les nits calmes, negant-se a veure el sol i la lluna compartir les matinades. I, quan l'evidència t'encega, voldries viure un llarg letarg i despertar quan els dies fossin realment dies. Aleshores és quan descobreixes que, a les cinc, les tardes són color de plata.