divendres, 2 de gener de 2009

Temps


Per fi. Ja s'han acabat les festes nadalenques. Només ens falta passar reis i tancarem el tema fins l'any vinent. Sé que no és políticament correcte dir-ho, però jo odio el nadal tant com totes les festes que s'han de viure obligatòriament envoltats de gent i de soroll. Faig constar que la meva família és el meu tresor més preuat i que em sento feliç quan els tinc al voltant, però no cal que el món em digui com i quan els he de tenir a prop. Sé que hi són i estem junts sempre que podem i volem. Punt.
Em fan nosa els carrers embogits i les botigues plenes a vesar de gent que no sap ben bé què compra ni per a qui ho fa. Que ningú no pensi que a mi no m'agrada comprar o regalar coses. M'encanta triar i remenar i buscar allò que crec més adient per aquells que estimo, però m'agrada fer-ho amb tranquil·litat, mirant bé el que faig, decidint si regalo llibres o entrades per al teatre o si a tal persona li agradaria més que li regali una estona del meu temps.
A mi em plau que algú em regali temps per parlar i per escoltar i per prendre un te i per riure i per fer el ximple i per jugar. Quan algú et dedica una part del seu temps, aquest material intangible tan preuat, és que t'estima. Molt.
I a les botigues no en tenen de temps, d'estones per compartir, per observar, per mandrejar. Enlloc venen temps per perdre, ni temps per gaudir, ni temps per plorar ni per riure. Ni per estimar.
Estaria bé que pel proper any algú que tingui temps obri una botiga on hi venguin xecs amb valors temporals per regalar: "val per una tarda passejant pel casc antic de Girona". Es compra, es regala i gaudeixes d'una tarda sencera amb aquella persona a qui ho regales. No es pot retornar a la botiga ni canviar-ho per una altra cosa material, però sempre hi ha la possibilitat que el temps comprat es pugui allargar.

2 comentaris:

Virgínia ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Virgínia ha dit...

Bon any!

M'ha interessat molt la reflexió que fas al teu blog. És sincera i feta amb el cor. Dels teus escrits és just el que m'agrada, que els fas des de la sinceritat.
No m'importa que m'afegeixis al teus blogs. És un honor!
Jo també et llegeixo!
petons, ens veiem aviat.