dissabte, 21 de febrer de 2009

Passat, present i futur


Es pot saber que fas endreçant totes aquestes andròmines? A que jugues? Volies fer un gir a la teva vida i conserves el passat en perfecte estat. Ja podries desar-ho en una caixa i guardar-ho tot al fons d'un armari, sempre et serà més difícil anar a trobar-ho. Ostres! Mira, on vas encara amb aquesta bossa de mà de la teva època més penjada? Realment, et venen somnis extranys i et penses que tens quinze anys...i ja no els tens. Són ben lluny. Llença-ho. Llença-ho ja. El teu futur no és el passat. I fa molts dies, molts mesos que parles de tirar endavant sense mirar enrere. Va. Sigues agosarada. Agafa un parell de bosses d'escombraries i llença la teva vida anterior al contenidor més proper. Un petit esforç i començaràs de nou. Així, molt bé. La bossa, les diademes, les camises que et van portar de l'Índia...No, no t'ho miris tant. Ni se t'acudeixi guardar els braçalets de cuir. Ja no et caben al canell, per què els vols? D'acord, al Marcel li agradaven molt, però fa vint anys que no el veus. És passat, però molt passat. Només et recordes d'ell quan veus els braçalets. Val la pena? No, oi? Doncs va, a la bossa. I tots aquests quaderns i diaris? Realment t'importa tant el que vas fer fa anys i panys? T'ho mires com si fossis massoquista. Prou. Fora. Fora tot. Deixa els prestatges buits de capses velles, de papers esgrogueïts, de roba que ni tan sols et va bé. Fora. Molt bé. Llença-ho. Llença-ho ara i comença a mirar endavant d'una vegada.