dilluns, 20 d’abril de 2009

Sant Jordi


Sé que queda malament, que no està ben vist, que la gent em mira extanyada quan ho dic: NO m'agrada el dia de Sant Jordi. NO, NO i NO.
Em pirra anar a les llibreries, mirar llibres, llegir-ne les sinopsis, olorar el paper i la tinta amb que ha estat imprès. Sentir un llibre que em crida pel meu nom, com si em conegués, com un amic que et troba. I comprar-lo i endur-me'l a casa i mimar-lo i llegir-lo i buscar el seu lloc en un prestatge. Entrar a una llibreria és com estar en una reunió d'amics. Uns amics silenciosos que es deixen abraçar. Tot això el dia mític de St. Jordi no es pot fer: hi ha tanta gent (la majoria no compra mai un llibre i, evidentment, no en llegeix) que no es pot sentir la veu del llibre que et busca. Gent i més gent enfollida que busca el volum de moda sense cap altre criteri que la llista de "més venuts". Ah! No m'oblido del tema de la rosa. Una flor tallada és una flor morta. I la veritat, no sé si m'agrada gaire que em regalin una "cosa" morta... No vull ni llibre ni rosa. Que s'estalviïn els diners: tinc flors al meu jardí i compro els llibres que vull quan vull (massa sovint, diu el meu compte corrent).
Consti que no tinc res contra aquest pobre sant tan lloat. És només que no m'agrada celebrar les coses perquè si. Ni dia dels enamorats, ni del pare, ni de la mare, ni de res que estigui pensat per comprar així, perquè si.
A la meva parella me l'estimo cada dia i li ho faig saber i li faig un regal quan em ve de gust (per sorpresa té més emoció) i li compro llibres i li deixo els meus. Al meu pare el tinc present a diari. A la mare me l'estimo i hi parlo a diari i sé que no necessita grans coses per ser feliç (ara que té un besnet, encara menys). No sé si hi ha dia dels fills, però tampoc no el celebraria perquè cada dia celebro haver-los tingut. Me'ls estimo per sobre de tot i ells ho saben perquè els ho dic dia a dia. Els regalo llibres molt sovint perquè se'ls estimen tan com jo.
En definitiva, no necessito ni dracs, ni princeses, ni herois cavallers per tenir bona relació amb els llibres i amb la lectura. No necessito reconciliarme amb la literatura any rere any per seguir enamorada de la vida que hi ha dins dels fulls de paper.

2 comentaris:

txell ha dit...

totalment d'acord

Mercè ha dit...

Menys mal ue trobo algú que pensa el mateix. Ja pensava que era una mena d'alienígena dels del Marck.