dilluns, 29 de juny de 2009

Cinema


I. em va recomanar una pel·licula, "El primer dia del resto de tu vida". Tenia molts punts a favor de veure-la. Primer, em fio del criteri de qui m'ho va dir. Dos, és cinema francès i això és, gairebé sempre, sinònim de qualitat. Tres, és un film sobre la vida quoatidiana. Quatre, tracta de les relacions dins la família. Cinc, la feien al cinema que hi ha a prop de casa i podia anar-hi gairebé sense adonar-me'n (amb aquesta calor ve poc de gust sortir de casa, la veritat). Des de la primera escena ja vaig saber que m'agradaria. És tendra, fresca, té sentit de l'humor malgrat ser un drama important, sorpren la naturalitat i espontaneïtat dels actors que et fan sentir part de la família. Pateixes i rius amb ells i sopes a la seva taula. No ets només un espectador i punt. Entres dins de cada persona, de la seva vida, et reconeixes en moltes accions. El temps va endarrere i endavant, sempre en funció de la història, i veus com les relacions canvien segons l'edat i l'època de la vida. La banda sonora, molt bona. Molt. Els diàlegs cuidats i mimats, són creïbles i tan senzills com els que tenim tots a casa dia rere dia. De tot, jo em quedo amb la frase que diu el pare als seus fills: "veure-us créixer és el millor espectacle que he vist a la meva vida". I tant!!!!

2 comentaris:

txell ha dit...

Vas a comissió per núm. d'espectadors?! jiji
Jo ahir vaig anar a veure Millenium 1 (els homes que no estimaven les dones) perquè el llibre em va enganxar molt. La pel·li una caca, no em va agradar gens, hi falten un pilot de detalls i hi ha coses que no són ben bé com en el llibre i a mi això em fa molta ràbia...

Mercè ha dit...

És el que sol passar amb els llibres que es porten al cinema. Els falten detalls, fragments que potser per un són prou importants. Mai no es pot fer igual. Les pelis durarien massa i sempre els faltaria el punt d'imaginació que hi posa cadascú quan llegeix.