diumenge, 7 de juny de 2009

Germans


"Les germanes Grimes" és el títol de llibre. Me'l va recomanar una amiga, una persona de confiança i bon gust lliterari. Em van agradar la tapa i la sinopsi. Llegit d'una tirada. Emotiu, amb descripcions de sentiments i estats d'ànim que es posen damunt la pell i s'escolen pels porus.
No ens enganya, el títol. Tracta de la relació entre dues germanes que, en el fons, no són tan diferents com aparentment pot semblar. I és que les relacions fraternals són així, apassionats i complexes. No hem d'oblidar que entre ells sempre hi ha un bagatge comú que els fa més semblants a com sovint creuen ser. El que marca més és el rol que toca fer a cadascun d'ells, la posició numèrica dins la família.
Però la genètica és traïdora i molt potent. Tard o d'hora acaba deixant-se veure. És aleshores que surten els detalls de l'altre que ens posen tan nerviosos. Només és que veiem en un germà reaccions nostres que no volem veure habitualment, aspectes vulnerables que aquells que es creuen més forts, també tenen i no li ho volen admetre. També hi ha els que semblen sociables i són envejats pel germà mes tímid. Però la closca on tots dos s'amaguen és igual de dura. Només es diferencien en la forma: un la té transparent i tots veuen clarament que és un ésser tancat i l'altre té una closca de colors vistosos, perquè tothom se la miri i no vegin el realment hi ha dins. La genètica, ja ho dic, és capriciosa i mentidera i, sovint, fa que els germans siguin una de les millors coses que li poden passar a un en la vida. Encara que sigui a força de veure que ens assemblem més del que voldriem en realitat, a força de discussions, d'enveges i de protecció: que ningú no gosi tocar els meus germans!

2 comentaris:

Su ha dit...

M'alegro que t'hagi agradat.
Sort!
;)

Mercè ha dit...

Ja veus que em fio de les teves recomanacions. M'agrada molt que entris al blog. Gràcies.