dijous, 9 de juliol de 2009

Full en blanc


Ja ets aquí, fent el fatxenda, davant meu. Em mires, agosarat, dient-me, “va llença-t’hi, si pots, si tens el valor necessari”. I jo sempre caic en el parany de la teva blancor immaculada que m’atreu sense remei. T’embruto amb tinta negra i rengleres sense sentit que després, quan tu no mires, arrugo amb la ràbia de qui no aconsegueix dir el que vol dir. Més tard tornes a aparèixer, silenciós i espectant, mentre somrius dient “he guanyat un cop més”. Aleshores sembles més blanc i brillant que mai i et desarrugo amb la mà, planxant cada punta del rectangle amb el capciró del dit. Miro la tinta negra i els gargots i la llàgrima que cau hi fa una taca i n’esborra una paraula. Tu encara no ho saps, però aquí, al meu cap, sota el serrell sé el que vull dir, però molts cops em falten les paraules. Vull dir la paraula exacta sense la qual res no és el mateix i surten els gargots, les ratlles dibuixades mentre dintre el meu cos tot s’afanya a trobar un mot, només un, que doni sentit a la meva vida al teu costat.

3 comentaris:

txell ha dit...

jo crec que ja les trobes les paraules exactes, mercè, encara que a tu no t'ho sembli hi són i això és una mica el que volia dir amb el "glups" de la teva entrada anterior

Anònim ha dit...

Yo no quiero quitar poesia, pero al final, lo que me es más fácil es escribir directamente en el ordenador. Libremente expongo lo que pienso y luego, lo tiro tambien a la basura.
Ah, y prueba en castellano, igual encuentras la palabra indicada. Y no te enfades, que soy tu anónima favorita. Mañana ¿2, 3 o 4?

Mercè ha dit...

Txell:
Mil gràcies per la moral que transmets. Llàtima ue no hi fossis ahir. Trobarem un altre dia oi?

Anònim:
Mi favorita mañana 3 seguro. Si somos cuatro te aviso. Y ya sabes que no me enfado. Lo sabes de sobra.