divendres, 31 de juliol de 2009

L'estiu

Sabem que som a l'estiu perquè:
Sabem que l'estiu s'acaba perquè:


-El temps passa massa ràpid.-Les hores no passen, s'aturen a tots els racons.
-Podem ocupar-nos de les coses que habitualment tenim mig oblidades.-No tenim temps ni de recordar el que hem oblidat.

-No sona el despertador.-El despertador parla quan el sol encara no ha sortit.

-Busquem l'ombra fugint del sol que portem tot l'hivern esperant (mira que en som d'estranys).-Mirem de trobar una mica de sol, el mateix que maleïem fa tan sols uns dies.
-El dia és llarg i hi ha més claror, però en canvi aprofitem la nit i dormim de dia.-Es fa fosc i no tenim son, per tant no dormim gaire ni de nit ni de dia.
-Matem les hores fent coses inútils per passar el temps que voliem que arribés.-No ens queda temps per matar res, ni útil ni inútil.
-Omplim el temps quan el que hauriem de fer és deixar-lo passar tranquil·lament, sense la pressa de la qual ens queixem tant.-No podem omplir el que no tenim: temps.
-Necessitem anar amunt i avall, com si fos l'últim que farem a la vida.-Necessitem parar, deixar d'anar amunt i avall, ni que sigui una estona.
-Ens queixem que hi ha massa gent a tot arreu i és que tots, més o menys, anem als mateixos llocs.-No sabem si hi ha gaire gent enlloc. És que ens movem poc!
-Ens posem les espardenyes i les samarretes de tirants.-Treiem les botes i el jersei que trobem que ens va estret perquè ens hem engreixat.
-Sents que tothom diu: "Uff, quina calor fa aquest any. Jo crec que és l'any de més calor". Cada vegada la mateixa cançó...-Sents que tothom diu: "Uff, quin fred. Jo crec que és l'any més fred". Cada cop la mateixa cançó.

-La gent pren cervesa fresqueta i a mi em fan molta enveja perquè no m'agrada gens i m'encantaria que m'agradés. -Faig enveja molta gent perquè puc prendre cafè sense que em tregui la son.


-A la platja no hi cap ni una agulla perquè la majoria de la gent s'entesta a torrar-se al sol mentre la sorra es fica al banyador i la gent crida al seu voltant. Vaja, per mi, l'antítesi de la calma.-La platja té color de plata i s'hi pot veure l'aigua i la sorra. Això si que és calma!

-Fer l'amor és menys agradable (la gent ho reconeix només en privat) perqué a ningú li agrada que se li enganxi un cos que ja està suat abans de començar.-Fer l'amor és la pera (això ho reconeix la gent en públic) perquè és un gust sentir l'escalforeta d'una pell eixuta.
-Faig la becaina al sofà, plàcidament, després de prendre un cafè amb gel.-No faig becaina ni al sofà ni a cap altre lloc. I no és que no ho vulgui...I el cafè el prenc gairebé a peu dret i sense gel.
-Els horaris desapareixen del mapa de ruta.-El mapa de ruta el marquen els horaris.
-Les gambes passegen disfressades de turista i paguen preus abusius a la Rambla.-Trobes les gambes al plat, quan pots, és clar. I no són turistes, són un altre tipus d'animal. El preu abusiu el pagues tu quan les compres.
-Ens refredem amb l'aire condicionat dels restaurants.-Ens refredem amb la calefacció de casa.

Conclusió:

La insatisfacció constant és pròpia de les persones.