divendres, 17 de juliol de 2009

M.



M. existeix. Sembla mentida, però existeix. I dic que sembla mentida perquè és gairebé impossible que, en el món actual (semblo una vella!), hi hagi gent com ella. Fa vint-i-cinc anys que tinc la gran sort de tenir-la al meu costat, de gaudir de la seva amistat sense reserves. Si dic com n'és de fantàstica no falsejo la realitat. Puc dir sense embuts que tinc molts amics, molts bons amics i n'estic molt orgullosa. Bona gent, si. Tots. Pero M. és la bomba. Sempre, sempre hi és. Això, en cap cas, significa que ens passem la vida juntes, però té una mena d'instint especial per saber quan és el moment de trucar o de passar per casa o de sortir a passeig o de prendre un cafetó. I és que quan em trobo pensant "he de trucar-la" una màgia estranya fa que soni el meu telèfon i hi hagi la seva veu a l'altra banda. Sempre està de bon humor, fins i tot en els moments límit que li ha tocat viure no ha perdut el somriure. Sap escoltar com ningú i les confidències que mai no faria a ningú surten de la meva boca sense que me n'adoni. Veure-la i passar una estona amb M. és una alegria, un impuls amunt sense por de caure al buit. Valenta. Molt valenta. Ha plantat cara a la vida i li ha parlat clarament. "Tu i jo anirem de la maneta, guapa. No se t'acudeixi voler ser més que jo. No facis trampa, que la partida la jugo jo", li ha dit molts cops. I ara són molt bones companyes. Detalls, la relació amb M. n'és plena: recorda sants, aniversaris, dates importants que jo potser ja no recordava. I allà està ella, fent-me memòria. La bomba, ja ho dic. Per què, si no, hi ha tanta gent que se l'estima? Per què qui la coneix un dia ja sempre més pregunta per ella? "Porqué ella lo vale", que caram! Perquè és un solete, perquè sap defensar el que més estima i perquè estima la família i els amics, perquè sap lluitar pel que vol i per qui vol, perquè sap dir no quan cal, perquè sap alegrar-se sincerament de les coses bones que els passen als altres, perquè és independent de tot i de tots i sap mantenir el seu temps per ella i el sap compartir amb els altres, perquè entén que els matins no són per parlar de res, perquè és feliç amb els nens i també amb els adults, perquè sap veure la cara positiva en totes les situacions, perquè té la classe de les persones senzilles, perquè em fa riure i per mil milions de coses més. M. existeix, com Teruel, com el sud, que diu en Serrat i com l'amistat real que tenim. Si algú, després de llegir això, la vol conéixer, ella segur que estarà encantada. I vosaltres, més. M. suposo que ja t'ho he dit algun cop, però per si de cas, aquí queda, enregistrat públicament: gràcies per tot.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo, Merche es que te pasas. Yo tuve que compartir entrada con JA, y esto crea celos entre el resto, ya sabes.

Muy bueno el del Metro. Pero imaginate por un momento viviendo en otros mundos de verdadad: África, Irán, etc, etc...y te darás cuenta que aunque sea de forma agobiante, se puede vivir.

Ánonima preferida.

Mercè ha dit...

Me encanta tener una anónima preferida!!! No sufras, tendrás una entrada para ti solita. Será A.P. Pillas???

Ana ha dit...

Vaig coneixer M quan vaig neixer... És veritat, estima la familia i els amics i tots l'estimem molt a ella. Ha demostrat ser molt valenta plantant cara a enfermetats i entrebancs... Te uns valors de la vida molt importants, que sempre ha intentat inculcar-nos... És un orgull tenir una mare com ella. Gracies Mercè per estimar-la tant.

Marga ha dit...

Que bé ... !avui sortim i xerrarem una estona.
Hem parlat però no t´he vist des que em vas emocionar amb alló de "M existeix".
Vaig dir-te que no participaria al blog, 1er perquè l´escriptora ets tu i després perquè això de la cibernètica m´ha agafat tard. Sóc més de bloc Enri, llapis Staedtler i goma Milan. Recorda que jo vaig néixer a la postguerra!
Però mira, aquí em tens perquè "las palabras se las lleva el viento"i vull que quedi constància.
JO TAMBÉ T´ESTIMO MOLT, TAMBÉ GRÀCIES PER TOT I MOLTA SORT "CUENTISTA" !!!