divendres, 23 d’octubre de 2009

El gripau


Era un príncep guapo, com se suposa que han de ser tots els prínceps. Guapo, fort i valent. No tenia regne, ni palau, ni corona per lluir, però vivia a una de les cases més boniques de la ciutat. Una casa gran, amb jardí, piscina, pista de tennis i un estany en forma cor on hi nedaven peixos de colors que, quan era petit, alimentava amb molles de pa i bocins de formatge. Se sentia molt orgullós dels seus peixos i sempre els ensenyava qui arribava a casa. Deia que s'havien fet grans gràcies al formatge que menjaven. Alguns el prenien per boig, però a ell tan li feia. Al cap i a la fi era un príncep sense corona. Com a bon príncep veia poc al pare i a la mare, que sempre estaven viatjant i anant a festasses que a ell poc l'importaven. Sempre havia estat així i ell s'hi havia acostumat a viure gairebé sol. Li agradava jugar pel jardí amb els gossos i els ocells i mirar els seus peixos de colors. Va anar a l'escola, però no va fer amics, només companys que no entenien la seva necessitat d'estar sol.
Un dia, però, va descobrir que no tothom era príncep ni vivia amb una casa gran, ni tenia piscina. I el millor de tot va ser descobrir que malgrat això, eren feliços, molt més feliços que no pas ell que semblava tenir-ho tot. Va ser cap als quinze anys que es va adonar que al seu estany no hi havia granotes. Ni una sola. No les sentia cantar quan es feia de nit. En va comprar una i la va portar a casa dins una petita caixa de plàstic transparent. Té, li va dir, mira quanta aigua per tu sola. Ja pots estar contenta...La granota es va llençar a l'aigua i a la nit la va sentir cantar i va desitjar ser gripau per poder cantar amb ella a la llum de la lluna.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

A ver Merche, ¿quieres decir que la felicidad se compra? ¿fue feliz con la rana? ¿se conformó con eso? ¿fue feliz la rana cantando sola en el estanque?
Es poético, pero no entiendo el mensaje. AP.

Mercè ha dit...

La felicidad no se compra. Y creo que fué muy feliz con la rana, cantando tranquilamente. Se sentia muy solo porquè lo tenia todo.

Anònim ha dit...

Ya Merche, pero deberia de haber encontrado la amistad con humanos, no con una rana comprada, la cual además seguro que se sentía sola con tanta agua para ella sola. Y no es por ser pesada. AP, con cariño.

Mercè ha dit...

Estaba acostumbrado a comprar para poder tener. No conocia nada más.

txell ha dit...

doncs hauria d'haver no només descobert sinó també conegut el món que hi ha més enllà del seu estany i el seu jardí...a menys que sigui una història volgudament trista i amb un final no feliç...
per cert, no tindrà a veure alguna cosa a veure amb la nena d'una de les teves històries, vull dir la d'aquella nena que estava sempre darrera la finestra, sempre sola, veien els altres com passaven pel carrer...?!

Mercè ha dit...

Res a veure, Txell. Res. Una "pàjara" d'un sol dia. Et vaig trobar a faltar dimecres a l'Ateneu. Per cert la nena aquella la tinc abandonada. Hauria de mirar-me-la a veure que en puc treure. Gràcies per recordar-m'ho.