dissabte, 3 d’octubre de 2009

Pregunta 1


De tant en tant faré una entrada preguntant el per què d'alguna cosa que em cridi (o no) l'atenció. Seran aspectes diferents, alguns originals, altres no, de la vida quotidiana i de les milers de coses que em passen pel cap. Moltes podran semblar absurdes i la majoria potser ho seran, però serà, almenys per mi, una mena de "divertimento", un joc on la única regla és el respecte a les opinions. S'admeten totes les respostes sempre que es respecti aquesta regla.

Fa ja molt temps que, quan passejo, quan surto a comprar, quan vaig a la feina o quan sóc al carrer amb qualsevol pretext faig un exercici sa i divertit: miro i observo les persones. I la gent va pel món amb la cara molt seriosa. Massa seriosa. Gairebé amb un semblant amarg. Ja sé que no vivim els millors dies, que la crisi econòmica i de valors ens ataca per totes bandes, però cal anar sempre sense un lleu somriure, molt lleu, tot just per trencar l'aspecte trist d'un rostre? No cal somriure amb els llavis, ni ensenyar la dentadura blanca i fantàstica. Amb la mirada també es pot espantar la tristesa i alegrar la vida pròpia i dels altres. I no surten arrugues al voltant de la boca. Es tracta d'endolcir-la i ja està.

Pregunta: per què la gent va pel carrer amb un posat excessivament seriós i trist?

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Vale, yo haré preguntas complementarias:
¿Y pq la gente q va en en metro es + fea?
A.P.

Mercè ha dit...

Anónimo:
Cierto. La sensación es esa. Pero cuando vamos en metro, tambiién somos más feos? Ahhhh!!!

Pep ha dit...

Jo també ho faig, açò de mirar-me la gent pel carrer. I és cert que se veuen coses ben curioses. A jo m'interesa què hi ha rere cadascú, les històries amagades. I si no les endevin, me les invent.
Per altre banda, no te n'has adonat que ningú mira a ningú? Sembla que sigui una falta, mirar-se. Serà que som de poble i allà tothom se saluda.

Mercè ha dit...

Pep:
Això de mirar la gent i inventar la seva vida m'encanta. És un joc molt divertit que no tothom entén. I si, tens raó. Ningú no mira ningú i si pot evitar la salutació, ho fa. Molt bonica la ciutat...

txell ha dit...

jo crec que és pq estem a la defensiva, en guardia...per si de cas...

Mercè ha dit...

Potser si, però que trist estar sempre a la defensiva. Per si de cas què?

txell ha dit...

per si de cas vé un ésser d'un altre planeta i ens abdueix...no ho sé, perquè en el fons tots sóm molt desconfiats i no ens fiem de ningú...ens sembla que tothom és dolent...i pq si vas de bones sp t'acaben prenent el pèl. O sigui que fem cara d'enfadats en plan: "cuidadu no et passis ni un pèl que musssegu".
I també passa que mentre caminem estem pensant en mil coses, i sovint és en allò que hem de fer i no tenim temps de fer, en que arribem tard, en què faré avui per dinar, i com solucionao això de la feina, i ara se m'ha espatllat el microones i que si naps i que si cols...