dimecres, 18 de novembre de 2009

Per C.: La princesa adormida


Això que escric és per C. que ens ha deixat amb només tretze anys, que ha marxat i ens ha quedat un forat ple de preguntes sense resposta. Perquè la mort mai no té resposta, però quan marxa un nen o nena, no té cap explicació. La maleïda grip A se l'ha endut sense permís de ningú. Com pot passar això en una societat com la nostra: rica, neta, sana i ben alimentada? Algú m'ho pot explicar? Va per tu, C. Per tu i pels teus, pares i germanes, per tots aquells que et vam conèixer i hem sentit ràbia i tristesa infinita. Siguis on siguis, un petó.


"Hi havia una vegada una princesa que es va adormir". Això podria ser el començament d'un conte. O bé el final "...i la princesa es va adormir".
I als contes els personatges no s'adormen per sempre perquè quan els tornes a explicar, revius la vida de la princesa que es va adormir. És aleshores que recordes la seva història, el seu riure, els cabells rossos, el seu córrer pel bosc jugant o fugint del llop que la persegueix.
El conte s'acaba quan la princesa s'adorm sobre un llit de flors blanques.

Ja està. Conte contat.
Al dia següent la veu de les germanes de la princesa adormida volen tornar a sentir el conte de la seva vida. Obrim el llibre de nou i tornem a explicar les aventures de la noia que es va adormir massa d'hora, quan encara no s'havia d'adormir.
I explicarem el conte cada dia perquè la princesa del cabell ros mai no s'adormi del tot.

4 comentaris:

txell ha dit...

sense paraules

Mercè ha dit...

molt dur, txell. molt. petonets.

Pep ha dit...

Ostres, Mercè, estic com la Txell, sense paraules...

Mercè ha dit...

Pep,encara hi penso cada dia i sento una pena que no me l'acabo.