diumenge, 8 de novembre de 2009

Pregunta 2


Acabo de veure un anunci a la tele on, si compres uns paquets de pasta de sopa d'una marca concreta et regalen una cullera que "bufa" la sopa, que es veu que un gest tan senzill com refredar el brou a base de deixar anar aire per la boca els nens no poden fer-ho tot sols. També hi ha un altre anunci que diu alguna cosa així com "ho vols, ho tens". És a dir, nomes cal que demanis allò que vols i, sense cap esforç, ho tindràs.
I és que les coses són així i jo encara no me n'havia assabentat. L'esforç està decididament en desús. Ells nostres fills ho tenen tot sense haver-ho tan sols demanat, sense haver's-ho guanyat, sense necessitar tot els que els donem. Per no caldre, no cal que bufin la sopa: ja hi ha una cullera que ho fa per ells. I si no ho fa la cullera, ja ho faran els pares. El cas és que ells no es cansin i no tinguin cap ni un problema i per tant que no hagin de solucionar mai res.


Pregunta 2: Per què no deixem que les criatures creixin i aprenguin que no tot és com ells volen que sigui?

3 comentaris:

menut ha dit...

És molt fàcil d'entendre: això que dius tu no reporta beneficis econòmics a ningú.

Anònim ha dit...

Humm...¡Sapristi!

PD: Como te dije que contestaria a tus preguntas, pues esto es lo primero que se me ha ocurrido. Y cada cuál que entienda lo que quiera.
A.P.

Mercè ha dit...

menut:
però el seu futur si que en reporta de beneficis.

Anónima Preferida:
ya me explicarás esto de "sapristi", me has descolocado!!!