diumenge, 6 de desembre de 2009

M'importa un "pito"


Colònies, joguines, bombons, torrons, xocolata de tota mena, més colònies, aparells de cuina que gairebé mai no s'utilitzen, cava, xampany, mòbils d'útima generació, begudes amb alcohol, begudes sense alcohol, càmeres digitals, pantalles de plasma, consoles que "consolen" els nens i irriten la majoria de pares o bé consolen els pares de les irritacionss dels nens, jocs de taula, taules sense jocs, jocs electrònics, rellotges, joies, perfums, sopars de Nadal, falses abraçades i falsos petons, milers de persones al carrer. Venda de mentides per a tots i totes. Passin i vegin!!!
Arbres guarnits, paquets, bosses, boles daurades, serpentines de colors, llumetes al carrer i a les finstres, paresnoels que pugen als balcons, reis pintats de negre, carrosses de cartró... Més mentides per a tots i totes! Mentides a les botigues i als carrers, a les felicitacions, a les nadales. Mentides a tot arreu.
Podria dir que tot això m'importa un "pito" i no enganyaria ningú. De fet ho dic: m'importa un "pito". Celebro les festes pels meus fills i pels membres propers a qui els fa il·lusió tota aquesta parafernàlia. Faig la carta als reis d'orient una mica per obligació: és que tinc tot el que cal per ser feliç. Materialment no em cal res més. Res. Encara me'n sobren, de coses materials. Aquest any hi posaré coses que ningú no podrà comprar: sentir-me més estimada, petons a dojo, inspiració i temps per escriure, amics de veritat, d'aquells que mai no fallen i que sempre hi són encara que no es vegin, salut per tots els que estimo (per mi també, és clar), una mirada nova sobre les coses, empenta, alegria, capacitat d'esforç, força de voluntat de color verd, ganes de comunicar-me amb tothom, i coses d'aquest tipus. Ja veieu, tot bé de preu, digne d'una època de crisi. Ningú no ha d'anar de botiga en botiga buscant el regal "ideal" per mi, trencant-se el cap i les cames caminant sense saber ben bé on anar.
Ja ho veieu. Sóc de bon conformar. Ara ja sabeu les coses que necessito, no ocupen lloc físic, no fan nosa i, en el fons, són un regal per a tothom.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Vale, estoy de acuerdo. Y casi todo el mundo que conozco. Pero nadie se atreve a dar el primer paso. ¿Quién es capaz de no regalar nada material y esperar que no se lo regalen? Los niños que utilizamos de excusa, son cada vez menos niños. Nosotros hemos empezado con el amigo invisible, por lo menos hacemos y recibimos 1 sólo regalo. En mi casa en partícular, este año ni eso, sólo un detalle para los más jóvenes.
De todas formas os espero, con ilusión, para la posada del 12. Eso no es mentira. A.P.

Mercè ha dit...

Que ilusión que estemos de acuerdo, querida A.P.!!! Para mi los niños/chicos no són escusa, aprovecho para regalar algo que no les compraria de otra forma. Nosostros empezamos con el amigo invisible el próximo año, pero ahora comenzamos una nueva generación de niños y seguiremos con la història de cada año. Nosotros también esperamos la posada con ganas. Con muchas ganas de veros.

txell ha dit...

a mi això de fer regals i haver de veure gent que no tens ganes de veure i fer petons i abraçades pq si, pq és el que toca encara que no et vingui de gust tampoc m'agrada, però hi ha coses bones del nadal: el dinar a ca la iaia (que no mengem res especial, fem com si fos un altre dia qualsevol, però mira, ens serveix d'excusa per trobar-nos), els llums del carrer, els cors que hi ha pel portal de l'àngel cantant nadales...si aparco les coses que no m'agraden i em quedo amb les que em fan sentir alguna cosa bona per dins, amb aquelles que aconsegueixen transmetre'm el "sentiment del nadal", llavors si que m'agrada que sigui nadal. Crec que no m'he explicat bé, vull dir que si et quedes amb les coses que no et molesten, el nadal és bo, pq són uns dies diferents a la resta de l'any i trencar amb la rutina és bo. Mira els carrers amb ulls de nadal, i no pensis en la febre del comprar i totes aquestes "cullunades" que espatllen el que realment és el sentit del nadal. El nadal pot ser molt bonic. I aquest any en concret, no sé perquè (pq feia uns quants nadals que més aviat em deprimia bastant que fos nadal) tinc ganes que sigui nadal, em vé de gust passejar pels carrers i penso deixar que l'esperit del nadal entri dins meu. Aquest nadal, seré molt feliç, què carai!

Mercè ha dit...

Gràcies Txell!! De veritat que m'ha agradat molt veure't tan positiva i et prometo que ho intentaré, també.

Virgínia ha dit...

És tan difícil arrencar-se el capitalisme desbordat que portem sobre la pell... O estàs dins o ets un marcià. De vegades has de fer coses en contra dels teus principis per no sentir-te desplaçat... Què hi podem fer?

Mercè ha dit...

que contenta de retrobar-te!!!! jo prefereixo ser un marcià. de fet la majoria de gent ja em té per un bitxo raro... no ve d'aquí!!