divendres, 1 de gener de 2010

2010


Feliç any a tothom!!!
Que el nou any sigui, almenys, com el que hem passat!!
Salut i feina, és el que ens cal.
Que hi siguem tots l'any vinent!

Aquests i altres desitjos semblants són els que vam sentir ahir a la nit, entre brindis i brindis, després del raïm tradicional a casa nostra.
Però quan m'he llevat, ja tard, el primer que he sentit ha estat l'udol del vent que bufava al carrer i arrossegava les fulles que buscaven la seguretat de ser a terra. Les branques nues que veig des de la finestra ballaven embogides sense recordar que la nit més vella ja s'havia acabat i un paper rebregat corria damunt la vorera sense saber on anava.
I a mi m'ha fet por. Por que el vent s'endugués, també, un any que tot just acabava d'estrenar, que esgarrapés un temps de la meva vida, que el dos mil deu desaparegués dels calendaris, de no saber o trobar-lo, si el buscava...
He baixat les escales i he mirat la data al calendari. Dos mil deu, hi deia. Sembla que l'any ha arrelat amb força i no s'ha deixat protar per les forces desmesurades de la natura. Serà un bon any. Un any dur, però resistent. Un any per viure intensament.