dissabte, 13 de març de 2010

Delibes

A mi no m'agrada la caça ni el món que l'envolta. A mi no m'agrada que la gent caci per plaer. A Delibes li agradava i a mi, contràriament al que pugui semblar, em feia gaudir descrivint aquestes escenes. La primera vegada que en vaig llegir una no podia creure que fos capaç de dir el que estic escrivint ara. Però Delibes és molt Delibes i la seva capacitat d'unir paraules i donar sentit a un text és, per a mi, inqüestionable.
Des d'aquí agraeixo públicament a la meva professora de Literatura de l'escola que, en plena adolescència, "m'obligués" a llegir "El camino" i a fer-ne un treball. Gràcies per descobrir-me un dels millors escriptors en llengua castellana. Després, i ja per iniciativa pròpia, van seguir molts altres llibres del Sr. Delibes. Quin és el millor? Difícil elecció. N'hi ha un del qual se n'ha parlat poc, "377 A madrera de héroe", que em va semblar fantàstic. Però si algú m'apuntés amb una pistola i me'n fes triar un, només un, sens dubte escolliria "Cinco horas con Mario". Ho reconec: l'he rellegit unes quantes vegades i, ara, probablement torni a fer-ho. No deixa de sorprendre'm la quantitat de coses que es poden dir en un monòleg, davant un mort, davant algú que ja no podrà canviar res del que va ser. Segurament els retrets que fa la dona mentre vetlla el marit, els fa perquè ja no la sent i perquè és el moment que ella se sent més segura.
I penso en la quantitat de gent que ara, un cop mort Delibes, parlarà d'ell sense haver llegit una sola lletra de les que va escriure. Ja se sap que viviem en un país poc llegit i amb moltes ganes de parlar d'allò que no es coneix.
Descansi en pau, Sr. Delibes i gràcies per tot el que ens ha deixat en forma de llibre.

1 comentari:

Anònim ha dit...

He leído un articulillo sobre la causa del éxito de Belén Esteban. El autor lo achacaba a la autenticidad. Y creo que tiene razón. He pensado en Delibes. Un buen escritor, una ¿presentadora?, una interrelación un poco sorprendente. No, si tienen en común ser auténticos, ser naturalmente sinceros. Delibes era un buen hombre y eso se refleja en sus novelas. Escribía de lo que conocía, con naturalidad. Y lo hacía bien.
A.P.