dimarts, 23 de març de 2010

Diagonal




Jolín! És que a mi la Diagonal ja m'agrada tal i com la tenim ara. La Diagonal és així i punt. No veig la necessitat de canviar-la. Potser és que no n'entenc gaire d'urbanisme. Potser és que no n'entenc gens, però jo no li veig el poblema enlloc. Ni el problema ni la necessitat de gastar-se una quantitat inhumana de pasta en un projecte que, que jo tingui coneixement, ningú no ha demanat. Jo no he sentit la gent quiexar-se de com està de malament aquesta via principal de la ciutat. Que hi ha molt trànsit? Si, com a tot arreu. Vaja, crec jo, que ja no sé si m'estic tornant carca o conservadora o què. Que ja m'està bé així, que caram, amb el seu tràfic dens, com una vena que no deixa de fer circular sang, amb els seus carrils centrals i els seus dos carrils laterals, un per anar i un per tornar, amb la imatge que es veu de la ciutat quan entres per la la zona Universitària, amb tots els carrers que el creuen des de Pedralbes fins Diagonal Mar, passant per mil llocs de diferent color i aspecte, de la muntanya al mar...
Jolín! És que a mi ja m'està bé així. A mi, i a molta gent. Molta. I la pregunta del milió de dolars: de què servirà fer una consulta popular per preguntar com la volem? Però si la faran com ells vulguin! Ja sé que des d'aquí no canviarà res, que no faré canviar d'opinió cap dels que li volen donar un altre aire a la ciutat i a aquest carrer en concret, però és que jo, i com jo molts ciutadans barcelonins fins el moll de l'os, tenim tota la vida lligada a la "nostra" Diagonal. Passejades de diumenge durant la infantesa, les primeres patacades en bici o en patins, les confidències amb els primers amors asseguts al bancs de fusta pintats de verd, els petons primers, la vida a la Universitat i al seu Campus, sempre ple de bons records i algun suspens oblidats a la gespa.
No oblidem els "cacaus" que es formaran a la ciutat mentre durin les obres. Poden ser memorables! Per on es desviarà tot el trànsit que entra i surt diàriament de la ciutat per aquest carrer? Suposo que ho tindran en compte. Però no es veu igual asseguts a una cadira d'un despatx que a peu de carrer. Segur que no.

Jolín! És que jo no vull que me la canviïn!!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Merche, que ni siquiera vives en la Diagonal. Y estas hablando con alguien que el 1 de mayo establece su domicilio allí. De todas formas, tu reacción (con cariño) me parece sumamente infantil. Las aceras a fachadas son francamente estrechas. Y que desvien parte del tráfico, no me parece mala solución. Para tu tranquilidad decirte que sólo quieren actuar en la Diagonal centro, no en la zona universitaria, que es de dónde guardas tus recuerdos. Del follón de las obras ya te contaré. A.P.

Mercè ha dit...

A ver, anónima preferida, vamos por partes.
Primero: ya sé que no vivo en la Diagonal, pero me parece que no me hace falta vivir en ella par opinar sobre lo que se quiere hacer. Para algo es mi ciudad y si ellos tienen el derecho a reformarla, yo lo tengo de opinar.
Segundo: si, el tono es infantil expresamente. Por suerte sigo teniendo un punto infantil en mi espíritu y espero no perderlo nunca jamás.
Tercero: mis recuerdos van ligados a la Diagonal en su totalidad. Mi padre me llevava muy a menudo a pasear allí. No aprendí a ir en patines en la zona Universitaria sino en la zona central.
Cuarto: me alegro de que vengais a BCN. Estaremos más cerca y podremos desplazarnos en bus, siempre que las obras nos lo permitan, claro.