dimarts, 21 de setembre de 2010

Vols que te n'expliqui un?


Aquí teniu la història de la Marina, una nena de sis anys a qui li agrada col·leccionar coses diferents i poc comunes. La Marina és dolça i plena de fantasia, una fantasia que la fa jugar de forma diferent a la majoria dels nens. No necessita grans coses per passar-s'ho bé, no té màquines, ni consoles, ni pesepes. Juga amb petites il·lusions, coses quotidianes que criden la seva atenció. És feliç amb la família, juguen junts i riuen.
La Marina voldria acabar amb tot el que no li agrada i sap guardar secrets. Li agradaria saber transmetre a tots els nens i nenes el valor de les coses senzilles i als pares i les mares, la necessitat del joc i la conversa. Ella sap divertir-se inventant jocs per les seves col·leccions, organitzant curses de xapes i fent botigues on hi cap tot el que té. Però la millor joguina són els seus pares, amb qui comparteix tots els seus secrets i les seves fantasies.
La Marina vol que tothom sigui feliç llegint la seva història.

3 comentaris:

ANNA ha dit...

Hola Mercè.
Per començar, moltes felicitats el día del teu sant.
T'agraeixo molt el teu comentari al meu blog.
M'encanta la història de la Marina. Tant de bo tots els nens fossin així i tinguessin aquesta confiança amb els pares.

Molts petons!

anna morros ha dit...

Hola Mercè
moltes felicitats en el dia del teu sant i per el teu conte, estic totalment d'acord amb el cometari de l'Anna, ojalá tots els nens fosin con la Marina, però també penso que si els nens juguen amb consoles, es perque el pares els hi comprem i pot ser que aquet sigui l'error.

molts petons

Anna Morros

Pep ha dit...

Ja et vaig felicitar pel conte però em vaig deixar el dia del teu sant.
Felicitats, Mercè, i continua, que sabem que s'ho val.
Petons.