dissabte, 16 d’octubre de 2010

Tres dies i dues nits.


Autocar, motxilles, maletes, bosses de viatge. Nens feliços, enèrgics, pletòrics: tres dies fora de casa i sense pares. Una aventura immensa. Un sac d'il·lusió enmig de les nostres vides. Durant aquests tres dies i dues nits he sentit el meu nom infinites vegades i en mil i un tons diferents. Mercèèèèèèèè... I he respost cada vegada amb paciència i estimació.
He fet de mestra, de mare, d'infermera, de psicòloga, d'amiga, de companya, de sergent, de cambrera, d'hostesa...He eixugat llàgrimes, curat rascades, mimat ànimes, donat conversa, consolat angoixes, rigut acudits, servir plats, recollit roba, plegat sacs de dormir, jugat a pica-paret i altres jocs...He sentit infinites vegades les següents frases: no trobo el meus mitjons, no trobo el jersei, no tinc l'anorac, no en vull més, no m'agrada a sopa, no tinc gana, quan dinem?, quan anem a dormir?, he perdut la gorra, quan arribem?, quan falta per berenar?, em cordes les sabates?, no puc pujar la cremallera, em poses aigua?, Mercèèèèèèè... tinc son, tinc gana, tinc mocs, no m'agrada aquest esmorzar, em poses més croquetes?, no en vull més, on és el meu jersei?, em poses els clips al cabell, on deixo la llanterna?, quan anem a la granja? jo vull anar-hi ara, tinc sorra a la sabata, no vull jugar a pilota, jo vull jugar a "pilla-pilla", jo vull jugar a famílies i ser la nena i no em deixen, quan anirem a fer pa?, quin conte ens eplicaràs, avui?, vull dormir a la llitera de dalt, Mercèèèèèèè... I he respost cada pregunta i aclarit cada situació amb il·lusió i ganes. Amb un somriure.
I a la nit toca fer silenci i dormir. Un conte abans, que sigui dolç i tendre perquè no s'espantin ni s'esverin. Quan s'aconsegueix el preuat silenci ple de respiracions profundes i he comptat i recomptat mil vegades els nens i les nenes, comença el concert: tos, roncs, monòlegs entre somnis, esternuts, tinc pipi, ja t'acompanyo al lavabo, a les dotze cal posar a fer pipi uns quants nens perquè no mullin el llit a la nit, tinc set, ja t'acompanyo a beure aigua, a les sis se senten les primeres veus, shshshshs... a dormir que és molt d'hora, deixeu dormir els companys, shshshshshs... encara no és hora de llevar-se...
Són les vuit. Bon dia a tothom! Obro el llum i les finestres. Mercèèèèèè... no trobo la roba, i el necesser on és? jo el vaig deixar aquí, busca'l, que tot sol no ha marxat, on deixo el pijama?, i ara que faig?, tinc gana, quan esmorzem?, posa't bé les sabates que les portes al revès, on vas sense jersei? busca'l, no tinc anorac, mira el penjador que els vam deixar penjats ahir al vespre, de qui són aquests mitjons sense marcar?...de ningú, ja ho veig... a la bossa d'objectes perduts... desfilen tots al lavabo, rentar-se les dents és la seva prioritat, per davant de fer pipi, passar-se aigua per la cara, rentar-se les mans o pentinar-se, és com un joc, boques plenes de pasta de dents que, un cop esbandida, encara deixa algun rastre.
Hora d'esmorzar. Qui vol llet amb cacau? jo, jo, jo, jo, jo, jo, ja vaig, un moment, i llet natural, qui en vol? jo, jo, jo, jo, jo...un moment, un moment... jo vull galetes, jo torrades, jo cereals, no d'aquests, no, de xocolata, si, aquests, aquestes galetes no són com les de casa, ja ho se maca, però són les que hi ha aquí, va prova-les que t'agradaran, vull més torrades, té, quantes en vols? no, aquesta melmelada, no, jo la vull de préssec, ho sento rei, només n'hi ha de maduixa, Mercèèèèè... jo vull xocolata, ara te'n porto, un momentet, em poses més llet?, vull més brioix, no ens queda mantega, quan sortirem a jugar?, tinc més gana, m'han agafat la meva melmelada, no en vull més, m'ho perdones?, vull sortir, encara no, vine que et dono el xarop...
Tres dies i dues nits. Passen més ràpid que no us penseu i tornem a casa esgotats i contents. Ells bruts i feliços, amb la boca i el cor plens d'experiències noves, els pantalons enfangats i, probablement, amb algun estrip, despentiants, amb la mirada brillant. Jo feliç de tornar-los a casa sans, feliços i estimant-los una mica més.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

I això, com ho aguanteu durat tres dies????

Anònim ha dit...

Betial Mercè.Vull ser com tu.