divendres, 3 de desembre de 2010

Controladors aeris descontrolats

Què ens passaria a la majoria dels mortals si deixéssim, així, per la cara, nostre lloc de treball? Què passaria si, a més a més, ho fessin tots els companys d'un empresa a l'hora? O tot el col·lectiu d'un sector? Què faria la societat sencera si, de cop i volta, tots els dependents d'alimentació decidissin posar-se "malalts" a l'hora? O els metges no treballessin ni en serveis mínims? O tots els mestres deixessin les aules i es quedessin a casa? Segurament el país es paralitzaria i hi hauria mobilitzacions a tot arreu. No es consentiria. Hi hauria sancions (amb raó), expedients (amb tota la raó), acomiadaments (ja sabem que per més que això s'acomiada la gent. Amb raó, també).
Jo sé què ens passaria. Tots ho sabem: deixar el lloc de treball és una falta greu. Una falta que, a la majoria no ens passa pel cap de fer.
Però hi ha un petit sector de la nostra societat que es creuen superiors a la resta, que tenen uns privilegis que la majoria ni somiem, uns sou que ja ens agradaria (jo, personalment, amb la meitat o una quarta part del que guanyen em consideraria rica, però rica, de veritat) i una prepotència que és difícil de comprendre. Són els controladors aeris. Ses majestats els controladors descontrolats, que no tenen consideració cap a ningú, que estan encantats d'haver-se conegut i que es creuen el melic del món.
A veure, quin dret tenen a fotre enlaire els dies de festa que la majoria espera amb ganes? Molts fan mans i mànigues per marxar uns dies a veure la família, uns amics...No parlo de viatge de plaer, que també tots hi tenim dret, vaja. Parlo de necessitats, d'il·lusions, d'estalvis, de temps.
Ja sabem que és una feina estressant, on hi ha vides en joc. No m'oblido de les seves raons. Però, pregunto: no hi ha vides en joc a la feina de metge? No hi ha estrès a la feina de mestre i de tantes altres professions? I no tenim ni el seu ni els seus privilegis.
Jo, que voleu que us hi digui, els tindria un any, només un, treballant de qualsevol cosa amb el salari mínim interprofessional. Potser així se'ls passarien les ganes de fer el pallasso i de fer rebequeries de criatura malcriada.

2 comentaris:

Virgínia ha dit...

Quina raó tens.Quan més tenen més volen. Es saben imprescindibles i amb el dret de fer el que els passa pels nassos.
ja era hora que algú els parés els peus. Això no ho poden sofrir. es creuen intocables. La gent va actuar amb educació i paciència però fins quan????

Mercè ha dit...

La paciència s'hauria d'anar acabant per segons què. Quan penso en la gent que havia d'anar a veure la família, els nois que han fet classes per estalviar i fer un viatge de cinc dies... Tant és. Sigui com sigui, no tenen ddisculpa. No dubto que tinguin les "seves" raons, però actuant així les perden totes.