divendres, 18 de març de 2011

L'ànima de Covet

Fa gairebé un mes que Covet ha perdut la seva ànima. Va marxar per sempre a final de febrer i ho va fer de la mateixa manera com va passar pel món. Per tots aquells que no ho sabeu, Covet és un puntet dins el mapa de Catalunya. Un puntet minúscul on encara no hi ha arribat ni la contaminació, ni el turisme, ni el soroll. Si de cas el rum-rum d'un tractor enmig dels camps de cereals o les rodes d'un veí que va a l'hort. A la primavera, ja camí de l'estiu, els ocells et desperten cantant enfilats als fils de la llum. Aquest petit punt forma part de la meva història, és una de les meves referències i, tot i que només hi passo uns quants dies a l'any, sempre està present en la meva vida. I hi està perquè la meva família, el millor tresor que tinc, hi té part de les seves arrels. Les més profundes potser. Una casa, un passat que em pertany, uns camps que canvien de color, una església que presideix el poble, que només arribes et saluda i sembla una estampa de pessebre i els meus veïns, amb l'ànima que ha marxat, al centre de la vida, al costat de la morera. La morera que, a l'estiu, fa la millor ombra del món i que l'ànima de Covet mimava i cuidava amb destresa i cura.
Quan dic que Covet ha perdut la seva ànima, dic exactament això. Ni més, ni menys. Només hi viu una família que, ara, s'ha trencat perquè el cor de l'ànima es va cansar de lluitar contra la vida que se li feia cada cop més difícil i feixuga.

Tots et trobarem a faltar, Pepe. La morera, també. Allà on siguis, una abraçada i cuida't molt.

3 comentaris:

Jordi Miró ha dit...

Jo, aquesta morera també la tinc ben present, i forma part dels meus records més petits (per la durada), però més essencials.

Mercè ha dit...

Si, Jordi, és part de la nostra història. No saps com trobo a faltar la part que hem perdut, d'aquesta història. El somriure de la Maite, la seva rialla, la seva companyia. Els records són l'únic que queda i cal conservar-los en pot petit, com la bona confitura. Ens veiem aviat, espero!

Mary Jo ha dit...

a memory well represented, a memory worth preserving. Delightful reading!