dilluns, 18 de juliol de 2011

Iphone versus Blackberry.



Ara per ara el món es divideix en tres parts definides: els qui tenen Iphone, els qui tenen Blaackberry i els que tenim un telèfon vulgar i corrent. És a dir, un aparell per trucar que, a més, fa fotos de mala qualitat i poc més.

Sé que acabaré formant part d'un dels grups "privilegiats" d'Iphone o de Blackberry. Potser serà per voluntat més o menys pròpia, potser perquè quan vulgui canviar de telèfon, no tingui gaire possibilitats més.

D'acord, tots dos són molt pràctics. Sobretot per aquells que treballen pendents del telèfon i del mail. Crec humilment que la majoria dels propietaris de Iphone (I) o Blackberry (Bb) no tenen aquest perfil (ara es porta molt això de "perfil"). Adolescents, nens, senyores i senyors que treballen a llocs on no cal tanta immediatesa...tant és. El cas és estar connectat a tota hora i en qualsevol lloc. No entenc per què, la veritat. Tot el dia buscant wifis per no haver de pagar el que probablement ja està pagat. Cal anar pel carrer com posseïts xatejant a tota hora? Cal aguantar a la taula del restaurant la conversa paral·lela d'un amic amb un altre amic absent? Cal ensopegar amb qui no mira per on camina perquè està mirant que li expliquen pel l'I o la Bb? Cal que tot sigui JA? Després ens queixem que els nens petits no saben esperar... Ja, ja ho sé. Molts pensaran que és enveja malsana. No. He dit que es probable que en tingui una o una altra. El que tinc clar és que no serà una eina indispensable de la meva vida. Serà un telèfon diferent al que tinc ara, que per cert va molt bé. També sé que més d'un o d'una es referiran a aquest post quan arribi el moment que me'n caigui un a les mans. Probablement se n'enfotran. Passo, la veritat. Com passo ara quan em diuen que a veure si renovo el meu "trasto", que no entenen com encara puc anar així i que a veure si entro al segle XXI i coses per l'estil.

Que les noves tecnologia em semblen perfectes. El que no entenc és aquesta dependència, que riu-te'n tu del tabac! Tot instantani, tot al moment, sense espera, destorbant les converses, aturant el diàleg, canviant la persona en directe per la persona llunyana, potser virtual. Digueu-me antiga.

7 comentaris:

PITEIRA ha dit...

Tens raó, però, a mi em deien el mateix quan tenia un telèfon mòbil que encara no podia enviar missatges, només rebre'ls. La majoria dels telèfons, llavors, eren encara fixos.

Petonets.
Xosé.

txell ha dit...

mercè, jo també dec ser una mena de fòssil! fa pocs mesos em vaig quedar sense el mòbil que tenia pq les tecles van deixar de funcionar. només tenia dos anys! era tan maco: sense ser un ip ni una bb, feia un pilot de coses! si, hi ha gent que dirà que tenir un mateix mòbil durant dos anys és tenir-lo durant massa temps, però és que el primer que em vaig comprar, que no tenia ni la meitat de coses, me'n va durar 5!

doncs res, que com que em vaig haver de comprar un mòbil "urgentment" (és un dir, pq gairebé no l'utlitzo) me'n vaig anar corrents a una botiga movistar i vaig demanar el mòbil més senzill que tinguéssin i que em surtís gratis amb els punts. la única cosa que vaig demanar va ser que tingués ràdio.

fins i tot el mòbil de la meva iaia deu fer més coses que el meu! però és igual, jo el vull per si he de trucar quan no sóc a casa i aquesta funció ja me la permet.

Mercè ha dit...

Xosé: el telèfon mòbil és molt útil, però només és això: un telèfon. Encara que per alguns sigui el tresor més preuat.
Txell: també jo agafo els que em donen amb els punts. O pitjor, els que a casa ja no volen.Sóc una dona "fàcil", ja veus. S'hi pot trucar? Doncs ja va bé.
Gràcies a tots dos per entrar per la finestra!

Virgínia ha dit...

Doncs jo m'he decidit per una HTC que també va molt bé i no la porta massa gent. L'únic que no té és what's up... ja vaig endarrerida.!!!!

Miss Sort ha dit...

Mercè!!!! No sabia que tu també tenies un blog! M'encanta, és xulíssim! Des d'avui, sóc fan teva total! Espero que esteu tots bé! T'envio un petó molt fort!

foncu ha dit...

Merce tens tota la rao, pero no nomes es convertir en un Tena de dependencia sino que tambe en mala educacio...

Susana Camps ha dit...

A mi em molesta molt que em retreguin que no he contestat, o que no he tornat la trucada immediatament (s'espera que en unes poques hores). No tinc dret a anar conduint o tenir classe? És molta dependència, sí, positiva a vegades però massa sovint molesta (p.ex. quan un se sent diplodocus perquè no coneix un aparell o una aplicació, que en el meu cas, és el més habitual!!!).
Petons