diumenge, 10 de juliol de 2011

Sis mesos i alguns dies.




No sé si és molt o si és poc, si està bé o malament, millor o pitjor. Sé que estic contenta del control que tinc sobre mi mateixa. També sé que estaria més feliç si no fos tan fràgil i fàcil de temptar. I cada cop que em deixo temptar ve, com una paparra, aquell sentiment de culpa i l'angoixa que s'instal·la al pit i al mal humor durant una bona estona. Molt mal "rollo". Molt. Cada cop que caic en una temptació juro i perjuro que mai més no tornarà a passar, però la carn és feble, diuen i constato. Ben cert. Què cony passa dins el nostre -meu- cervell que ens fa ensopegar una vegada i una altra amb la mateixa maleïda pedra? Quin és el mecanisme que ens fa -em fa- perdre la voluntat quan més la necessitem? Per quin motiu ens deixem -em deixo- portar pels instints més que no pas per la raó i el seny?

Ja se sap, i és ben veritat, que tot allò que és bo o bé és pecat o engreixa. Això del pecat, com molts ja saben, m'és completament igual, però que se'm posi als llocs més inversemblants del cos, no. I ara per ara tinc un bon regal: un estómac nou de trinca. No vull que se'm torni a fer malbé i la voluntat és un gran aliat per aconseguir no tornar enrere. A veure si trobo la botiga on la venen i me'n compro una bona quantitat. La que em falta per aconseguir allò que vull.

2 comentaris:

PITEIRA ha dit...

La trobaràs cada matí, en aixecar-te. Segur que sabràs fer-ho, has sabut fer-ho. Les tendes a les quals et refereixes les tens sempre obertes, només has d'entrar, no quedar-te mirant l'aparador.

Força.

Xosé.

txell ha dit...

si trobes la botiga, passa'm l'adreça: jo n'hauria de comprar un bon grapat de voluntat! jiji

mercè, molts ànims! cada cop que et falti voluntat, compta fins a 10, o fins a 20 o fins a 100! o surt a passejar, que si bé l'aire del carrer potser no et portarà voluntat, segur que s'emporta la debilitat!
una abraçada!